Avui ha estat un dia complet. 44 km desde Alcarràs fins a Candasnos. Hi ha pocs llocs per dormir i un cop he arribat a Fraga a les 11 del matí, he decidit tirà fins a trobar algun lloc per dormir. I no he yrobat res fins a Candasnos. 13 hores de Cami amb temperatures fins a 33° i un imprevist amb una sabata que m’ ha deixat un peu una mica tocat..
La rampa després de Fraga et llença de cop a la grandiositat del no rés dels Monegres. Sol, terra gris i silenci que nomes el trenquen els camions que van per l’antiga N-II. Al inici, el restaurant del Ventorillo torna a estar obert desde fa 3 anys. Dade important. I fins a Candasnos només un parell de bencineres. I res més. La sensació es de pau i a l’hora de desesperació si et deixes portar pel “quan arribaré?” Cal estar ben present per gaudir de la contemplació. Reconec que m’ha costat… Segurament desde ahir, no m’hen adonat que portava un tros de punxa clavat a la sola de la sabata que ha deformat la horma lo suficient com per anar produint una lesió a la planta del peu esquerra. Quant m’hen he adonat i l’he treta, la pupa ja estava feta i veia les estrelles quan trepitjava les pedres del camí. No hi ha ferida però està inflamat.
Espero que les boletes d’arnica que he començat a prendre facin el seu efecte. Demà m’ho pendre amb calma.
4 comentaris
Ànims Joaquim i qie et recuperis! 44km, uau!
Gracies company! Si. Ara he de cuidar això.
Si em dones a triar, jo em quedo amb la Segarra. I la PAC, doncs sí, un desastre per als nostres pagesos.
Bon i feliç camí!
Gràcies! Aquí segueixo… A Bujaraloz. Celebrant el Pilar.