13-De Pina de Ebro a Burgo de Ebro

Ja veieu pel titol que he arribat a les vores del Ebre.

M’he llevat una mica “buuff” i aquesta es la visió i l’impressió que he tingut del que he caminat avui. Una visió gris. He creuat el Ebre de bon matí. Encara era fosc i més que veure el riu, he escoltat les seves aigües desde dalt el pont de la carretera.

Ha estat un matí d’anar superant i resseguint carreteres, la via del tren, també la del Ave i poligons industrials. L’entorn de Saragossa ciutat, com el de qualsevol altre ciutat gran.

Així i tot, tant avui com tots els dies que he caminat fora de Catalunya, m’ha sorprès la quantitat de deixalles que cada poca estona m”anava trobant. No em refereixo a les típiques llaunes i paquets de tabac buits que hi ha a les cunetes de la carretera, sino a autèntics pilons de merda. Quelcom que ja fa molts anys que no trobo en el nostre país, de la forma tant continua i exagerada que estic veient aquí. Com veieu, he fet alguna foto. Això tambe forma part del paisatge. La paraula pais-atge és per mi la suma del que crea la natura mes allo que hi afegim els homes per adaptar-hi el nostre mon: cases,  cotxes, carreteres, torres elèctriques, poligons industrials… i també les deixalles en alguns països.

Estic al Burgo de Ebro. Dormiré aquí perquè sino hauria d’haver fet una etapa de 40 km que després de la pallissa d’ahir, no tinc el cos ni el cap per això. El Cami Català i el de l’Ebre tenen pocs allotjaments i això condiciona una mica les distàncies,  a menys que dormis al ras algun dia. Dificil també per la pols, pedres i plantes espinoses del terreny.

2 km abans del Burgo m’he estirat un moment en un banc al costat de l’ermita de la Virgen de la Columna i m’he quedat ben adormit, quasi 1 hora!  M’han despertat els meus propis roncs! Espero que la Verge m’hagi beneït…