Despres de passar 4 dies a Saragossa curant la sobrecarrega del muscul tibial, avui he tornat a caminar de nou. Amb molta incertesa perquè encara no estic recuperat del tot, però l’inflamacio i el dolor han baixat molt i la mobilitat es bona.
Ja no fa tanta calor després de les pluges. El cel és net i el ventet era agradable. M’ho he pres amb molta calma. Sense cap pressió què em fagi tornar a caure en forçar el cos. Aquest va ser el problema… He tardat 10 hores en fer 23 km. Caminant molt lent i parant molts cops, prenenme el temps que al cos li calgués.
Dormiré al Alberg de Torres de Berrellén. Per cert, molt nou. No és pot dir brut però si un pel descuidat.
La sortida de Saragossa és llarga però bastant estètica i agradable. Bordejant l’Ebre força estona. Després, anar passant pobles a través de la planúria aragonesa entremig de camps. Per cert, molts d’ells de coliflors.
He pensat en la gent que he conegut aquests dies a Saragossa. L’ alberg és un Hostel i hi ha passat tot tipus de gent. He conegut al Jensen. Un belga que ha vingut desde casa fent autostop i ja marxava de nou cap a Osca per fer un voluntariat durant 3 setmanes. Els estudiants, Shipht i Heaven, danès un i alemany l’altre però d’origen kosovar i centreafricà. M’han donat l’oportunitat d’ajudarlos amb la contractació d’un pis que volien llogar a Saragossa per viure-hi durant els 4 mesos que passaran estudiant a la ciutat. No s’aclaraven amb l’idioma… En Acec, un algerià que estava de turisme però no tenia tarja de credit i se li complicava al fer les reserves i comprar tickets online. Un bon home… I tanta altre gent.
També ha estat una experiència estar aturat i coneixer la ciutat i la seva gent, com veieu.
