Ara mateix soc a la plaça Major de Vic. Son quasi les 12 del migdia. La gent passeja pel carrer. No treballen. Jornada de vaga per la dignitat. Es 3 d’octubre. Hi ha de tot…pero si els miro als ulls, veig tristor en els vigatans.
He sortit de Roda cap a les 8:30. Em va costar agafar el son. El cami pla i el dia gris. Amb poc tràfic a les autovies que he creuat. He passat moltes masies amb animals d’engreix tancats. Bàsicament porcs, vedells i pollastres. La seva proximitat i el que he vist, olorat i escoltat m’ha fet reflexionar sobre el tracte que els hi donem.
Sortint de Vic he vist la “tractorada” que desfilava per la carretera. Impressionant! El camí fins a Sentfores i Sta. Eulàlia de Riuprimer es bonic i tranquil i et retorna a la quietut. Un parell d’hores de contemplació meravelloses, difícils de mantenir tenint en compte la moguda que tenim avui al país.
A Sta. Eulàlia he decidit continuar fins a l’Estany despres de repossar i menjar una mica. He dubtat, sabent que m’esperaven 13 km. més de cami amb cert desnivell fins a superar el Serrat de la Creu de Senties i després devallar-lo fins a l’Estany.
Finalment ha estat una jornada de quasi 12 hores i 30 km. i que com tants cops em passa. he superat el limit que m’havia posat pels primers dies.
Gran agraiment per la Consol de Can Sabata a on he dormit, que sabent que jo venia i que per la vaga, el bar del poble era tancat, m’ha preparat un sopar exquisit.