Avui hem canviat dels camps de cereals a les extensions infinites de pomes. Mare de Deu! Quantes pomes! Sortir de La Segarra i entrar al Pla d’Urgell. Això he fet avui. El primer pensament que m’ha vingut és: Uau! Quanta prosperitat! Si més no, així m’ho semblava…
Després de kms de carreteres, pistes locals i camins plens de pols, al migdia he decidit aturarme a Castellnou de Seana a fer una cervesa i un cafè mentres mossegava alguna cosa. M’he posat a xerrar amb els pagesos que feien el cafè i gran ha estat la meva sorpresa i decepció quan m’explicaven que és el que hi ha realment darrera de cada poma. Segons l’epoca, el preu que els paguen per les pomes es ridícul en relacio al cost que tenen en cultivarles. M’he quedat de pedra… I perquè aquest preu de misèria? Diuen ells, gràcies a la lliure circulació que permet la Comunitat Econòmica Europea, que fa que països de tot el mon puguin vendre a Europa lliurement però amb 2 avantatges sobre els productors locals: fer servir pesticides prohibits a Europa que augmenten la producció i la segona: sous de misèria pagats als treballadors del pais d’origen. Em diuen que de Xile en vénen moltíssimes.
Penso que més que una “Comunitat” Europea que cuida als seus associats potser serveix a altres intetessos, de vegades. Explico tot això perquè sapiguem que hi ha darrera un acte tant cotidià com comprar una poma. I precisament ara que tant parlem de fer un país nou desde cero a la nostra mida, ens podriem plantejar si volem pertànyer a aquesta mena de “comunitat” o buscar alternatives. Que cadascu hi pensi…
M’he allargat explicant això perquè és el més trascendent del dia d’avui. La meva debilitat és la curiositat de coneixer coses, persones, llocs. Aquest és un dels motius bàsics pel qual camino: Entendre com funciona aquest mon que fem cada dia i caminar em permet conectar amb la realitat de la gent i la natura del territori. Viatjar a peu fa que aprofundeixi molt més en els llocs que trepitjo. Suposo te a veure amb la lentitud del viatge.
Avui a Tarrega havia de decidir si tirava cap a Osca i S. Juan de la Peña o el Camí principal per Lleida i Saragossa. Planejant el viatge vaig pensar S. Juan de la Peña. M’atrau molt conèixer aquest Monestir. Però he decidit Saragossa perquè em fa molta incertesa i curiositat la travessa dels Monegros. I ademes es un pel més curt. Deixo el Camí d’Osca per una altre ocasió.
Dormiré al alberg de Palau d’Anglesola. Gent molt acollidora i amb il·lusió de facilitar el Camí.