Amb un peu a Aragó i un altre a Navarra. Tinc ganes de trepitjar Navarra demà, encara que només sigui durant uns quants kms, abans de saltar a La Rioja per atrapar Logroño, espero que aviat.
Avui he continuat borejant l’impresionant Ebre i empalmant els seus poblets de ribera. És un Camí, el del Ebre amb molts pocs peregrins. De fet he dormit sol cada dia en els albergs. Avui he parat a la Casa de Cultura a Alagón perque em calia treballar una estona amb un ordinador i m’han enviat a la biblioteca del poble, pero la Pilar, la senyora de la Casa de Cultura, estava tan contenta de trobar un peregrí, que no em deixava marxar! M’ha fet fotos a l’escala d’entrada pet posar-les al Facebook…
Torna a fer calor. Realment el Camí et posa a prova a tot tu. Cos, anima i esperit. Sobretot al cos. Si més no, la part més dèbil del cos o més tocada, es qui rep les conseqüències del que passa a dins meu, tant a nivell físic com a nivell mental o emocional. I en el Camí, aixo és nota molt més que en la vida de cada dia.
Demà una mica més…