Avui hem començat ben d’hora ben d’hora. Teníem ganes de veure com anava pujant el sol i veure els paisatges de bon matí. Hem sortit abans de les 8.30 esmorzats i tot.
La sortida de Sant Llorenç ha estat tranquila, el desnivell era de 400 metres, però durant 6 quilòmetres, així doncs l’hem fet còmodament. Entre mig de vaques pasturant i algun vedell que ens mirava encuriosit hem anat pujant.
A les deu, quan hem arribat a dalt les vistes eren absolutament ‘breath-taking’, o sigui espectaculars. Hem aprofitat per tornar a esmorzar una mica més en serio i gaudir d’uns paisatges que convidaven a ser observats amb silenci i calma interior.
Llavors hem començat la baixada, avui, per mi, els paisatges han estat els millors del viatge. Feia bon dia, la llum acompanyava i… no sé, era la sensació que estàvem quasi en un altre país, molt lluny de Catalunya.
Abans de la una hem acabat l’etapa teòrica d’avui que arribava fins al restaurant del cap del pla. Però com que els restaurants estan tancats degut al covid i que teníem reserva en un hotel que prometia a Lladurs hem seguit caminant.
Necessitàvem aigua per poder cuinar. Tal com diuen, la vida et proveirà i un quilòmetre més tard hem trobat una casa rural que tenia el pati obert, estava buida, una taula per seure i… aigua per cuinar. Amb cura de tractar-ho tot molt bé ens hem acabat els Doritos que ens van sobrar del pica-pica d’ahir la nit, una crema de xampinyons, una infusió i un kinder bueno. Un bon dinar que ens ha donat les forces necessàries per arribar a Lladurs amb força i il·lusió.
Hem fet una llarga recta de tres quilòmetres, totalment plana i de carretera asfaltada. L’únic rellevant, un Ferrari que ens ha adelantat. Acostumats al silenci de tot el dia ha estat un bon terrabastall.
Un petit esforç més i hem arribat a Lladurs. Hem trucat i els de l’hotel molt amablement ens han vingut a buscar estalviant-nos tres quilòmetres de caminada.
Resulta que l’hotel que hem reservat, Cireres d’Avall, pertany a un hotel molt luxós Relais Chateaux que està a uns 800 metres. Així doncs hem anat a fer-hi el check-in i a recollir el sopar. Hem quedat meravellats de lo bonic que era i sorpresos de trobar-nos el Ferrari allà aparcat.
En Salvador ens ha portat amb cotxe fins al nostre hotel, ens hem dutxat i de dret cap a l’spa. Ha estat per nosaltres sols, i ens hem sentit molt rics de poder viure així de bé.
Només hi ha una altra parella i és com si tinguéssim tota la casa per nosaltres. La única emissora que s’agafava a l’equip de música del menjador era música clàssica, i així hem sopat. Ens hem fet un bon tip de riure sopant.
Demà, coses de la vida, esmorzarem de costat amb els del Ferrari que ens ha adelantat al Relais Chateaux. L’esmorzar ens el serveixen allà.