Complicada sortida de Manresa a les 6:30 del matí per evitar la calor del migdia. Dic complicada perquè seguint la descripcio de la guia no he trobat les primeres senyals. Recomano buscarles i seguirles. Manresa te un nus de carreteres, vies de tren i el riu Cardener en mig de tot, que no perdona els errors.
Fins a Castellgalí el brogit de cotxes i camions es constant. A partir d’aquí arriba la calma. He escollit l’opció per La Calsina. Te un tram final asfaltat de molt poc tràfic fins a la carretera de Monistrol. I d’aqui, amunt per a la carretera fins a S. Benet i després fins al Monestir. Arribava cap a les 3 amb la calor que encara apretava fort. Han estat uns 25km. i 900m. de desnivell positiu i 400 de negatiu. Cal estar preparat.
M’ha rebut l’Angel a la Casa Pastoral, hospitaler de l’alberg de Montserrat. Una persona afable i calida. Mai m’hagués imaginat que a un lloc tant visitat per mi durant tants anys, venint-hi a caminar, escalar algun cop i portant-hi tants clients a caminar, pogués viure una experiencia tant nova com he viscut.
Juntament amb Burt, un home belga que també feia nit aquí després de fer el Cami Ignasià abans d’acabar demà va Manresa, hem anat a escoltar els cants dels Vespres pels monjos. Després ens han portat a ell i a mi a la Capella del Cambril de la Moreneta i juntament amb l’hospitaler un monjo ens ha llegit la benedicció pel Camí Ignasià en anglès a ell i pel de S. Jaume a mi. En Burt quasi plorava i a mi la pell de gallina…
Hem sopat i a les 9 hem tingut la sort d’assistir a un concert amb dansa dins la Basílica, del Llibre Vermell, manuscrit del 1.399. Interpretació de les danses que els peregrins ballaven en aquella època. Espectacular! Un vertader plaer pels sentits.
I quina millor manera de començar el dia següent que escoltant de nou als Monjos amb els seus cants de Matines a les 7:30 del matí.
M’hen adono que en el lloc i moment menys pensat em pot ocórrer l’experiència més sorprenent. Gràcies gent de Montserrat!
