Després d’escoltar les Matines dels monjos i esmorçar una mica al alberg, he sortit de Montserrat pel camí dels Degotalls, content i agraït.
Avui han estat hores de carretera, poligons industrials, carrers de pobles, ciutats i urbanitzacions. I algun tramet de camins. L’influençia d’Igualada és fa notar en aquests trams. Així i tot he estat capaç de contemplar la bellessa de l’Anoia.
He anat fins a Jorba. Ja ha baixat una mica la calor i m’he animat a passar el límit dels 30 km. M’ha sorprès l”alberg de Jorba. Es molt acollidor. No deixeu de pernoctar-hi! Enric, l’hospitaler, rector de Jorba i cuiner del restaurant, n’hes l’ànima del alberg. Persona compromesa amb el que fa. Coneixedor i amant del peregrinatge. Em sap greu dir-ho però de moment, juntament amb Angel de Montserrat, és l’únic hospitaler que sap i estima el que fa. Més n’hi haguessin com ells, més gent vindria al Camí Català. No tinc cap dubte de què si el pressupost públic que és dedica al Camí, és dediques a ajudar a hospitalers com l’Enric, aquest Camí es promocionaria tot sol. En comptes de dedicar tants diners públics a temes digitals, senyalitzacions cares, innecesaries i de vegades confuses. No en tinc cap dubte. Només cal fer un esforç per entendre “que és el Camí” i simplement copiar als nostres veïns del Nord d’Espanya.
En fi…Serveixi potser el que dic perquè arribi a qui ha d’arribar.
2 comentaris
Joaquim!, estic disfrutant moltíssim llegint el teu viatge dia a dia. Moltes gràcies per compartir-lo i ‘Buen camino!’.
Una abraçada,
Genial Narcís!
D’aixo es tracta. De que ho gaudiu… i també que ua interpel.li una mica.
Gràcies.
Joaquim.