Avui m’he llevat pensant en la Soledat i el Felip. Ells són els hospitalers que em van rebre ahir a Palau. Persones properes que et miren a els ulls quan et parlen. El Felip un apassionant pels efectes que el Camí han produit en ell. Algú que t’entrega el seu temps de forma gratuita. Sense presses. Quant de valor te això a dia d’avui!?! Això tant barat és el que m’enduc del Camí. Es el que m’enduc de Palau d’Anglesola.
Tot caminant cap a Bel.loc el sol a començat a sortir per la meva esquena. La planúria del paisatge amb les boires matinals i el sol naixent, m’ha fet gaudir d’un espectacular inici del dia que encara guardo a la memòria.
I tormem al tema pomes! A Bel.loc m’he aturat a una botiga a comprar pa i tot mirant les fruites quan he arribat al calaix de les pomes, a que no sabeu quina etiqueta d’origen portava cada poma? Brasil!!!!!! No ho podia creure! Després de caminar 2 dies rodejat de pomes i més pomes ha estat un cop heavy heavy… A passat el que els pagesos de Castellnou de Seana m’explicaven el dia abans. Te sentit tot això? Alguna cosa hem de canviar.
De Bel.loc fins a Lleida i després fins a Alcarràs. Ha estat una bona tirada. Atravessar Lleida es llarg. Sobretot l’entrada pel poligon industrial però la sortida per la ribera del Segre és un plaer durant varis kms que et retorna a la tranquil·litat.
Dormo al alberg de temporers que gestiona l’ajuntament d’Alcarràs. Tenen un barracó habilitat per peregrins. Es nou, molt net, te cuina, aigua calenta, llençols, manta i tovallola de dutxa. M”he quedat sorprès perquè ademes és gratuït. S’ha d’anar al ajuntament o a la policia local, com he fet jo. I de molt bon rotllo, la policia m’han portat fins l’alberg. Mil gràcies Alcarràs!
