Donats els sofriments i abundants contratemps de l’etapa d’ahir, per esmorzar vam anar a comprar tres donuts per a cadascun i un Cacaolat de litre per compartir. Avui volíem un dia triplement rodó.
Amb el cansament d’ahir hem sortit mitja hora més tard, a les 6:45. L’hotel on ens vam allotjar resulta que estava just al costat del començament de l’etapa. Tossa estava molt tranquil·la, encara dormia. Des de bon principi ja hem començat a pujar per una ampla pista forestal. La brisa avui era especialment fresca. Com que estàvem bastant enlairats hem pogut veure com sortia el sol d’una forma encara més maca de l’habitual. Anava uns metres per davant de la Sònia i m’he emocionat quan l’he vist parada mirant com sortia el sol amb la motxilla a l’esquena enmig del camí. Ha estat una de les primeres fotografies del dia.
Els primers raigs de llum d’avui tenien un to daurat que s’ha anat assalmonant progressivament. La vegetació era molt variada i amb la llum que hi havia hem pogut fer infinitat de bones fotografies de paisatges, arbres, plantes, flors, … Avui hi hem disfrutat especialment.
Després d’esmorzar hem començat a passar per les urbanitzacions de Lloret. Indubtablement, Lloret ha exprimit al màxim el seu territori, però les cases estaven ben arreglades i els jardins eren frondosos, convertint-se en un agradable passeig. Un cop acabades les urbanitzacions hem arribat a unes escales que baixaven pràcticament en vertical fins al mar. Les vistes eren espectaculars, hi havia mala mar i l’escuma de les onades era blanca i brillava com la neu.
Llavors hem tornat a pujar per agafar el camí de ronda. Les vistes sobre els esculls eren precioses i el camí serpentejava adaptant-se a les entrades i sortides de les cales i caletes. Després d’un parell de quilòmetres ja hem vist Lloret de Mar. La primera reacció ha estat: “Doncs no està tant massificat”, altrament dit, me l’imaginava més gran. Hem fet tot el passeig. Al final ja havíem acabat l’etapa, però l’hotel estava a les afores així doncs hem seguit caminant.
Hem pujat fins a l’estàtua de la Dona que mira el mar i ens hi hem fet algunes fotografies. Llavors hem seguit per la zona de Fenals fins arribar a l’hotel. Avui hem arribat d’hora i hem pogut aprofitar per fer-nos un bany abans d’anar a dinar i gaudir d’una tarda banyant-nos a la piscina. Demà estarem com nous.
Sabent que anàvem cap a Lloret i amb la fama que té, esperàvem que seria una etapa poc lluïda i resulta que ha estat just el contrari. Des de la nostra experiència hem de dir que creiem que aquesta fama és injusta i només reflexa una part del que és Lloret. A més, ens hi hem sentit molt ben tractats per a tothom, els preus són molt competitius, les estrangeres (i estrangers) molt guapes i la recepcionista de l’hotel simpatiquíssima.
