De Castelló a Sant Martí d’Empúries, passant pels Aiguamolls de l’Empordà

Algun dia us haurem de dir que no hem pogut acabar l’etapa, però no serà avui! Un cop més hem dormit en un llit, i quan ha sonat el despertador, hem dit: “ni de miracle…”. Així doncs hem acabat sortint a les 11:45 de Castelló d’Empúries.

El sol apretava fort, i amb tant d’asfalt hem tingut alguns problemes per trobar el camí correcte. Al cap d’uns minuts ens hem aclarit i hem posat la directa cap a el Cortalet, que vindria a ser el centre neuràlgic dels Aiguamolls de l’Empordà. Un cop hi hem arribat ens hem remullat amb un espersor que hi havia a l’entrada, aquí us en deixem la prova.

Un cop dins els Aiguamolls hem seguit la ruta, que els atravessa tots de banda a banda. Hem quedat meravellats amb la riquesa de flora i fauna que hi ha. La diversitat d’ocells és espectacular, però el que més ens ha sorprèshan estat les cigonyes. Primer les veiem de molt lluny, però al final n’hem acabat veient unes a menys de 10 metres. Fan un niu inmens i són molt grans. Tot i el sol, el pas pels Aiguamolls, amb les ombres que hi havia i la marinada ha estat agradable.

Un cop atravessats, ja hem tornat a trobar la platja i un petit bar-oasis amb rock and roll i música surfera que ens ha conquistat. Ens hem pres un parell de canyes, hem dinat i hem fet un bon descans. A la tarda hem començat travessant el riu Fluvià. Per cert, la desembocadura és molt ample i navegable, hi havia alguna llanxa i gent fent kaiac. Seguidament hem arribat a Sant Pere Pescador.

A partir d’aquí el cansament s’ha començat a notar. Una parella d’avis ens han convidat a remullar-nos amb la manguera del pati de casa seva. No ens hi hem pogut negar. Hem arribat a l’Armentera, el nostre cos ja deia prou. Però ens hem pres un Aquarius i… miracle! Les sals minerals han fet el seu efecte i hem pogut continuar.

Hem passat per camps de cultiu i conreu, amb arbres fruiters, veient la posta de sol, el cant dels ocells, la llum, … Preciós, però tots dos hem hagut de fer una parada per posar-nos esprai anti-contractures a les cames, anti-mosquits a tot el cos, cremes anti-butllofes,… Hem acabat fent de “tripas, corazón” i hem arribat a Sant Martí d’Empúries. Directes a l’aigua a fer un banyet i ara estem esperant un parell de pizzes al restaurant, prèviament i per celebrar l’arribada hem demanat una bona sangria.

Aquesta nit tornem a dormir a la platja. Hem pogut comprovar que és la millor manera d’aixecar-nos aviat… Bona nit.