S’hi estava tant bé dormint just davant del mar que ens vam adormir, algun dia havia de passar. Així doncs vam acabar sortint a les nou del matí, que no està malament, però ja sabem que quan sortim més tard ens toca pagar-ho passant calor.
Vam sortir de Garraf, en pujada vertical, fins arribar als 300 metres d’altura. Ja estàvem xops de suor, però un cop vam arribar a dalt, hi havia una suau brisa de mar i vam poder disfrutar de magnífiques vistes que combinaven el verd dels camps i els boscos amb el blau intens del mar. El dia era molt clar.
L’Altiplà
Caminant per l’altiplà, vam començar a trobar algunes vinyes i no vam poder-nos resistir a la temptació de agafar un penjoll de raïm que, precisament ara, encara n’estic menjant mentre escric l’entrada. Amb l’ajuda dels pals de caminar, també vam poder agafar una figa d’un arbre, era dolça com un caramel.
Vam anar baixant de mica en mica fins que vam arribar a una fàbrica de ciment. Durant tot el camí havíem anat veient una pedrera enorme i la fàbrica de ciment no era menys. L’aire estava enrarit, era més dens i feia una olor estranya, totalment diferent a l’aire pur que respiràvem feia uns instants.
Després de la baixada va tornar a venir pujada, abans vam intentar parar una estona al bosc per esmorzar una mica, però els atacs constants dels mosquits tigre van fer que fos una parada més ràpida del que ens hauria agradat. Durant la pujada primer vam trobar una ermita preciosa, l’ermita de Sant Vicens de la Trinitat. Estava pintada de color blanc immaculat i ja ens feia pensar amb Sitges.
Abans d’arribar-hi encara vam haver de pujar una mica més i fer una bona baixada, tot amb moltíssima calor i poques ombres. Des del primer moment que vam veure les primeres construccions ens va quedar clar que a Sitges hi ha molta pela. Un cop al passeig vam aturar-nos a pendre alguna cosa, estàvem mòlts.
Territori Gay
Vam demanar un kebab per dinar, i el vam tenir. De fet s’anunciaven com el millor kebab de Sitges i, tan la Sònia com jo, els donem la raó. Vam dinar extraorinàriament bé, i el tè pakistaní que ens van oferir de postres va ser la guinda. No recordem el nom, però si voleu menjar un bon kebab, aneu a un dels carrers que entra cap a dins el poble, al principi del passeig de mar de Sitges. En un dels cartells del passeig ja l’indica.
Encara ens quedaven més de deu quilòmetres per arribar fins a Vilanova i la Geltrú. Quan el sol va començar a baixar, amb calma vam anar arrencant de nou. Un cop es va acabar el llarguíssim passeig de Sitges, vam seguir paral·lels a la via del tren i sempre al costat del mar, fins a Vilanova i la Geltrú. Pel camí, encara a Sitges, vàrem trobar la que s’enuncia com la primera platja gay nudista d’Espanya, des del 1930.
Avui hem fet dia de descans: Vilanova i la Geltrú ens ha enamorat. Una platja preciosa i equipada, la gent molt simpàtica, oberta i agradable, uns carrers amplis i plens de terrasses. Ara cap a sopar: paella!
PD: Escrita el mateix dia que vam fer l’etapa i guardada en privat durant un any al meu ordinador.
