Tornem-hi. Ja només em falta fer Catalunya pel mig i el somni que tenia des de fa gairebé 13 anys i que vaig començar ara en fa més de 10 s’haurà fet realitat: fer la volta a peu per la meva estimada Catalunya.
Avui he posat la primera pedra del darrer tram. Aquest cop torno a anar acompanyat. L’objectiu és fer un tram senzill de La Farga de Moles (frontera amb Andorra) fins a Solsona. 85 quilòmetres en 6 dies, senzill, però tampoc cal confiar-nos.
Ahir vam anar fins a Andorra i vam passar la nit a un hotel amb spa per començar relaxats. I així ha estat, avui ens hem aixecat a les 8h, o sigui tard, donat que havíem de preparar els últims detalls, esmorzar i arribar al punt de sortida. Entre una cosa i l’altra hem començat a caminar a les 12h, o sigui tardíssim. Hem acabat passant per la frontera d’Andorra dues vegades i al final, hem començat una mica més enllà de la Farga de Moles donat que no hi havia manera d’aparcar bé a l’inici de l’etapa. Hem deixat el cotxe a 1,5 km de l’inici i ja sobre el track hem anat fent.
La temperatura era molt agradable i feia un bon sol. El temps perfecte per caminar. A més tot el camí d’avui era de baixada. Còmodament hem anat fent els primers quilòmetres. Pel camí hem trobat uns quants rovellons que ens anirien fantàstics per acompanyar el dinar.
A mig camí ens hem hagut de sortejar uns quants bassals, però en un en concret ens ha tocat jugar a petanca. Era llarg i ocupava el camí, així que ens hem dedicat a tirar pedres amb cura que anessin quedant relativament alineades per poder fer un pas improvitzat. Al final ens n’hem sortit i passant per sobre les pedres hem evitat mullar-nos el més mínim les sabates.
Poc a poc començàvem a tenir gana i anàvem buscant un lloc on parar a dinar. El primer prat era molt bonic però estava ple de tifes de cavall i feia pudor, el segon estava bé però ja no hi tocava el sol i no volíem agafar fred, el tercer era ideal. Ens hem instal·lat i hem començat a preparar el menú: fideus yakisoba amb rovellons.
La Jenny ha netejat i trossejat els rovellons i jo els he saltejat aprofitant el suquet que treien. Hi hem tirat els fideus i els condiements i hem deixat que fes xup-xup. Un autèntica recepta fusió sorprenentment deliciosa.
Després de dinar una migdiada ràpida aprofitant l’escalfor del sol. Llavors, hem recollit les coses i encarat els darrers tres quilòmetres. L’arribada a la Seu d’Urgell ha estat còmode i senzilla. A les 17.30 ja ens hem pogut instal·lar, ens hem dutxat, rentat la roba i els plats. També he aprofitat per fer una videotrucada a la meva filla que avui li ha caigut la primera dent i espera amb il·lusió les fades aquesta nit.
Hem sortit a menjar alguna cosa. Ens sorprenia que les botigues encara estiguessin obertes. Eren les 19h però amb el cansament que portem ja ens semblaven les 23h.
Avui hem anat massa de ‘guais’ i no hem fet els estiraments pertinents i l’embadurnada de fisiocrem. Quan hem acabat de menjar el nostre cos s’ha ocupat de recordar-nos-ho. Així doncs hem tornat a l’habitació i hem fet el que tocava. El nostre cos ho ha agraït.
Tot i ser una etapa senzilla, hem acabat ben cansats. L’etapa de demà és la més dura que farem durant la ruta. Així doncs millor que dormim bé.
