Dia 2 Malniu – Refugi de l’illa

Avui a la nit ha estat un festival. No hi havia manera de dormir, estava ben exaltat. He mirat el rellotge i tot just eren les 2h. Voltes i voltes al llit fins que m’he adormit. Estava nerviós, dins la meva ment tenia la imatge d’una muntanya plena de neu que l’any passat em va fer tornar a casa abans d’hora.

Però l’etapa ha anat bé. He començat tranquil·lament a les 9.30 després d’uns estiraments. El dia era assolellat i just al costat del refugi hi havia un llac amb uns reflexos de les muntanyes del voltant preciosos. Ha estat el paisatge predominant d’avui: rierols, estanys i estanyets i moltes vaques i cavalls! Un paisatge agradable dels que et fa connectar amb la naturalesa.

Caminant, caminant he arribat al temut punt. He respirat i he dit a les vaques: “Vaig a enfrontar-me a les meves pors!”. Amb calma he arribat fins a dalt el coll sense masses complicacions, això sí, he suat moltíssim, pujava a poc a poc i anava parant per agafar aire cada pocs metres. Quan he arribat a dalt he estat molt content i m’he posat a baixar una fortíssima baixada de més de 500 metres de desnivell. M’he alegrat d’haver abandonat l’any passat. Haver intentat fer aquesta etapa amb tot ple de neu hauria estat una greu imprudència per part meva.

A mitja baixada ja eren les 12.45, havia fet més de mitja etapa i tenia gana. He aprofitat un petit prat i el sol que feia per dinar la pasta que m’havien preparat al refugi. Que bé que senta el menjar a la muntanya.

Entre vaca i vaca he anat avançant i ja només em separava una imponent pujada del refugi de l’illa. Però el costipat apretava fort i he hagut de parar una estona. Empapat de suor i amb mal de coll m’he pres un ibuprofeno i una barreta energètica. Al cap de mitja hora m’he aixecat molt millor i he pogut encarar la pujada amb energies renovades.

Un cop a l’alberg he aprofitat per parlar amb l’Albert, un experimentat excursionista, tot sopant sopa, arròs i mandonguilles.

Després de superar l’etapa d’avui em sento molt més tranquil. Demà més!