Avui, tot i arribar realment esgotats, ha estat una d’aquelles etapes que em fan recordar per què m’encanta caminar.
Hem començat més puntuals. A les 9h ja ho teníem tot a punt i havíem fet un petit esmorzar a l’habitació. Hem sortit de la Seu d’Urgell i en pocs metres ja estàvem caminant entre prats i veient les vaques pasturar. Just a la sortida hem vist una de les fàbriques de la Cadí, sens dubte la millor mantega del món.
Poc a poc ha començat una forta pujada amb fantàstiques vistes sobre la Seu d’Urgell amb les muntanyes més altes ja ben nevades.
Als 5 quilòmetres hem arribat a un primer coll, dubtàvem de si parar per esmorzar o seguir caminant. Hem vist un banc i ho hem considerat una senyal. En un moment hem tingut llest un deliciós entrepà de xoriç que ens ha ajudat a agafar energies per arribar a dinar al Coll de Bancs.
No hi hem arribat ni de conya. Pel camí hem buscat bolets, que és molt diferent que trobar-ne. Una petita clapa de 5 o 6 rovellons i un cep petitó es tot el que ens hem atrevit a collir. N’hi havia molts més però no estàvem 100% segurs de si eren bons i no els he volgut agafar per precaució. Passant per uns paisatges de terra roja de bellesa indescriptible i que ens recordaven moltíssim a terres de l’orient llunyà hem arribat al coll més alt de l’etapa. Realment aquests paisatges ens han fet perdre la noció del temps, es aquella la sensació d’estar lluny de tot i al mateix temps totalment connectat amb la natura.
Pocs metres més endavant hem trobat ‘el prat’. Perfectament segat i abonat pels xais i amb un sol radiant. Eren quasi les 15h i hem decidit dinar allà tot i estar a quasi 5 quilòmetres del Coll de Bancs.
Una sopa de fideus i un petit descans i hem remprès la marxa, decidits ara sí, a finalitzar l’etapa. La darrera pujada se’ns ha fet dura, però cap dels dos ens hem queixat. De bolets molts però no en conexíem cap i no els hem agafats. Probablement eren dolents o amb escàs valor gastronòmic.
Hem estat molt contents d’arribar a dalt. Ja n’estàvem ben tips de tanta pujada.
Ens separaven menys de 3 quilòmetres de Fòrnols. Ha estat un camí agradable. Fòrnols, iluminat per la llum càlida dels darrers rajos de sol, oferia una imatge de poble bucòlic.
Al final hem arribat a tres quarts de set. Cansats i amb ganes de dutxar-nos ens hem instal·lat a l’apartament. No sense abans anar a buscar una mica de llenya per gaudir de la llar de foc. Són petites coses que cal aprofitar.
Per últim, un bon sopar amb menjar per emportar del restaurant del poble i quatre bolets saltejats.
Bona nit.
