Avui ha estat una etapa ràpida i senzilla, quasi un passeig llarg. Han estat 7,5 quilòmetres que hem fet sense majors entrebancs.
Ens hem agafat el nostre temps per esmorzar les sobres del bon sopar que vam fer ahir juntament amb una mica d’embotit i pa amb tomata. Tot plegat energia de sobre per no parar durant tota l’etapa i arribar directament a l’hora de dinar a Tuixent.
A les onze hem sortit de l’apartament, hem fet uns quants estiraments mentre escoltàvem un petit grup que feia una sortida pel poble per explicar com havien canviat els pobles els darrers anys, o alguna cosa molt similar a això.
La baixada de 2,5 quilòmetres fins al Molí de Fòrnols ha estat raonablement assequible. Hi havia pedres, tocava el sol directe i els genolls es carregaven una mica. Però tot plegat curt i entretingut, sobretot si surts descansat i amb la panxa plena.
Del Molí fins a Tuixent hi ha hagut una suau pendent cap amunt durant quasi tot el camí. Era una pista forestal fàcil de transitanr i de les que permeten anar menjant quilòmetres ràpidament.
Les dues úniques anècdotes han estat un pinetell ja molt vell que ens ha sorprès que no estigués corcat i que no hem ni agafat i algún trosset bucòlic d’arbres alts en el pic de la tardor que cobrien el camí creant una agradable ombra.
A dos quarts de dues hem arribat a Tuixent. Malauradament tots els bars i restaurants estan tancats des d’ahir degut al Covid. Una putada, per ells i per nosaltres. Al final hem comprat un parell de cerveses, unes patates i uns trankitos (que són com ganchitos però més bons i addictius) i els hem pres al jardí de l’Hostal enlloc de pendre-ho a la terrassa del bar.
Dinar de pa amb tomata i embotit que ens ha sobrat de l’esmorzar, poma de la botiga i raïms de la parra de l’Hostal. Tot seguit una bona migdia de dues hores i després a rentar la roba a la banyera i entaforar-la al radiador de l’habitació.
D’aquí a una estona el sopar ens espera. I demà? Com nous.
