Les darreres dues etapes han estat similars. Primer m’ha tocat pujar amb fortes pendents i després anar baixant a poc a poc. Sembla mentida que només faci dos dies que era a Tavascan i aquest matí a Estaon. Tot dos pobles em queden ja molt lluny i sembla que porti dies a La Guingueta. Si les aprofites bé, 48 hores donen per molt.
Ahir al matí m’ho vaig agafar amb calma. Volia esmorzar bé i anar caminant lentament. Tot i haver descansat, estava cansat. La calor em va acabar atrapant i em vaig acabar l’aigua. No va ser res greu, però al cap d’uns quatre quilòmetres, quan vaig tornar a trobar el torrent quasi m’hi llanço a dins per beure aigua. De fet vaig relliscar i el cul em va quedar ben moll.
Al refugi de l’illa, un home que havia estat especialitzat en sistemes de potabilització d’aigua per petites instal·lacions, em va explicar beure aigua del riu que estava en moviment sino hi havia vaques i no havia plogut era quasi impossible que em fes mal. Aquesta explicació va ser providencial per reduir el pes i no haver de patir per l’aigua.
Pocs metres després vaig trobar un poble abandonat que curiosament em va recordar a la cançó ‘La Vall d’Artigues’ dels Gossos, una de les meves grans favorites. Hi vaig fer una volta per dins però res interessant a veure. El poble estava completament deixat però curiosament tots els teulats s’aguantaven. Potser té l’esperança que tornin a habitar-lo.
Poc després vaig arribar al refugi d’Estaon. Molt petitet, només 12 places, però amb espai de sobre pq només érem dos hostes. Vaig aprofitar per descansar i mirar la sèrie ‘la Reina del Sur’. No entenc pq però em té enganxat. Evidentment també vaig aprofitar per parlar sobre la progressiva despoblació de tota la zona. Un home em va dir que en 30 anys no quedaria ningú, que no hi ha quasi cap jove. Tot i l’encant del poble, moltes cases estan abandonades o hi pugen ben pocs dies l’any. Ah! Però curiosament a Tavascan hi havia moltíssima gent a l’hotel. La bona notícia és que ben gestionat també es pot fer venir gent!
Avui al matí he començat aviat pq no volia tenir calor. I no n’he tingut, ans el contrari. M’he acabat posant la camiseta tèrmica i el polar després de pujar 1000 metres de desnivell. Feia núvol i boira i m’ha entrat la fred. Aprofitant la parada he fet una bona foto per la portada d’aquesta entrada.
Al cap de poca estona ha marxat la boira, sortit el sol i començat a fer calor. Una baixada ràpida fins a La Guingueta i he acabat l’etapa. Avui no he fet cap parada important i a les 12.45 ja era a lloc. M’ha anat bé pq, avui sí, he pogut menjar un deliciós entrecot per dinar. Juntament amb una extraordinària crema catalana amb gelat de canyella i un xupito d’orujo han posat la guinda a un fantàstic dinar que ha donat pas a una tranquil·la i assolellada tarda per descansar.
Demà ja entro al Parc Nacional d’Aigüestortes
Tres nits en refugis i el viatge s’haurà acabat. Fa 10 anys Aigüestortes va ser el primer lloc on vaig anar a fer ruta, tinc moltes ganes de tornar a contemplar un paisatge tant preciós.
