De l’Arboç a La Pobla de Montornés

L’etapa d’avui era de 5:50 (26,5 km), segons el llibre del GR. En d’altres paraules, sino ens espavilàvem podria ser que acabéssim arribant a lloc a les nou de la nit. Així doncs, hem tornat a sortir abans que el sol de l’Arboç. Els colors canviants que ha anat agafant el cel mentre ja estàvem caminant entre els camps eren preciosos.

Avui hem anat molt ràpid, hem travessat el poble de Santa Oliva i hem esmorzat en una vinya. Just quan ens hem assentat hem vist passar alguna cosa entre els ceps. Ho hem anat a mirar i resulta que era un porc senglar! Se n’anava corrent cap a l’altra banda tot remenant el cul, resultava graciós. Un cop amb la panxa plena hem reprès la marxa. Just en aquell moment ens hem trobat quatre gossos amb cara de molt males puces. Quan ens han vist s’han aixecat directe cap a nosaltres, jo he aixecat els pals en senyal de defensa, però la clau ha estat el crit de la Sonia. Els ha fet tal xiscle que tots s’han tornat a assentar inmediatament espantats. Mentre seguíem la marxa, a pas encara més lleuger, ens hem assegurat que no ens seguissin.

També hem travessat el poble de Les Peces. Un cop hem arribat a Albinyana hem trobat un tractor amb el remolc carregat de raïms. El poble tenia una forta pendent així que un cop a dalt ja teníem mangífiques vistes sobre la plana, les millors però han arribat a partir de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Durant uns quants quilòmetres més hem seguit gaudint de bones vistes acompanyades amb uns núvols que avui estaven absolutament espectaculars. Semblava que haguessin pintat un quadre.

Ja al poble de Bonastre necessitàvem una parada com Déu mana. Així doncs, Aquarius i després canya i tapeta. Hem fet un esforç final de vuit quilòmetres més i ja ens hem plantat a la Pobla de Montornés. Teníem gana, així que hem anat al primer restaurant que hem vist, i de fet crec que l’únic obert del poble i a dinar!

Ens hem informat i resulta que a La Pobla no hi ha cap lloc per dormir. Com si encara no haguéssim caminat prou, hem dit: “Doncs tirem quatre quilòmetres més i acabem d’arribar a Torredembarra que segur que hi ha allotjament”. El darrer quilòmetre l’hem fet amb auto-stop (gràcies!) i un cop a la ciutat ens hem trobat que estaven fent castells a la plaça del poble. Visca Catalunya!

Per cert, si voleu anar a Torredembarra, agafeu un hotel al passeig marítim. Confieu en nosaltres. Hem anat al centre perquè ja no podíem més, però creieu-nos quan us diem que probablement hauria valgut la pena fer uns quilòmetres més.

Demà ja arribem a Tarragona. Volia acabar de seguir jo sol fins a Ulldecona amb aquest mateix viatge, però per temps no hi arribo i tinc alguns temes importants a fer, així doncs, demà quan arribem a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona serà la nostra arribada i, després de gairebé tres setmanes, serà el final de viatge!