L’etapa d’avui podríem considerar-la de tràmit. Tot i això el canvi és més que substancial. Durant nou dies ja no tornarem a passar per la costa, ens endinsem cap a l’interior. A més, ja hem deixat enrere la província de Girona i entrem a la de Barcelona. El viatge avança i des de que vam començar ja hem fet més d’una tercera part del camí.
A les set del matí hem sortit de Lloret. Igual que amb l’etapa de Tossa, hem començat amb pujada i hem anat fent fins arribar al Castell de Sant Joan de Blanes. Allà hem parat per esmorzar, l’hotel ens havia preparat un pícnic amb l’esmorzar. Per cert, ahir no ho vam dir, però l’hotel es diu Hotel Guitart Club Goya, molt recomanable i econòmic, però només obert a l’estiu.
Les vistes eren excel·lents, i la costa que vèiem des de dalt del castell ja era totalment diferent del paisatge que ens tenia acostumats la Costa Brava. Les platges eren molt més extenses i el terreny era molt més pla. Quan ja estàvem a punt de marxar, el sol passava entre diversos forats a través dels núvols fent una llum molt especial. Semblava que Déu se’ns estigués manifestant.
Hem iniciat la baixada, el tros per dins de Blanes s’ha fet una mica llarg. Tot i això a Punta Sa Palomera (on fan els focs de Blanes) hem pogut fer-nos una de les fotos de nosaltres que més ens han agradat del viatge. Un cop s’ha acabat el tram urbanitzat ja hem entrat dins les hortes regades pel riu Tordera. El camí era totalment pla i passàvem per amples pistes forestals amb camps a banda a banda. Per primer cop avui hem creuat la via del tren.
La calor ha anat augmentant, i un cop més ens ha atrapat. El ritme d’avui fins a Blanes ha estat molt baix i els últims 3 quilòmetres hem suat de valent. Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem arribat a Tordera quan ens han dit que no hi havia ni un sol lloc per allotjar-nos en el poble (ni hotel, hostal, pensió, habitacions, turisme rural, apartaments, …). Tordera té 15.000 habitants.
Al final hem anat a una urbanització de les afores, estem en un hostal d’allò més bonic rodejat de natura (Ca la Maria). De fet estic escrivint l’entrada des de l’habitació amb unes vistes fantàstiques. Això si, demà ens tocarà fer a peu els 5 quilòmetres que el taxi ens ha portat fins a l’hostal. A veure si ens n’ingeniem alguna per arribar més fàcilment fins el punt de sortida.
