Quan el sol encara no havia sortit, nosaltres ja caminàvem direcció Vallvidrera, totalment decidits a no passar calor. La sensació que se’ns queda del nostre pas per Montcada és que els seus habitants són uns currantes, ja que a les 6 del matí ja hi havia les fleques i els bars oberts i que són gent que els encanta fer vida al carrer.
Durant la pujada ens va sorpendre que les torres d’alta tensió feien molt soroll. Es sentia un carraspeig molt fort, com si fos un aixam d’abelles. Informant-nos una mica resulta que es tracta de l’efecte corona, que es produeix quan fa molta calor o hi ha molta humitat.
Quan portàvem una mica més d’una hora caminant, vam arribar al Parc Natural de Collserola, on vam quedar totalment sorpresos per la frondositat del parc natural. Esperàvem un parc més aviat sec i amb poca vegetació i va ser tot el contrari, durant la major part del temps vam passar per amples pistes forestals amb ombres de pins, roures i alzines per on continuament hi passaven ciclistes. I quan no, passàvem per estrets corriols molt frescos o per costats de rieres i fonts. D’aquestes en vam trobar fins a quatre durant el camí.
Teníem pressa per avançar ja que la calor anava apretant i més tard de les 13h es fa complicat caminar. Així doncs només vam fer un parell de parades ràpides.
A l’arribar ja gairebé al final de l’etapa vam aturar-nos a pendre un Aquarius i a repondre forces al centre d’informació del Parc on allà hi vàrem tenir una grata sorpresa: ens van dir que just al final de l’etapa teníem un alberg on ens hi podríem allotjar. Es tracta de l’INOUT, que hi treballen persones amb discapacitat, i un dels millors que hem estat mai. El preu molt econòmic i amb tots els serveis. Tot un luxe per a nosaltres i una iniciativa admirable. Felicitats!
