De Montjoi a Castelló d’Empúries

Avui és un d’aquells dies en que tot va bé si acaba bé.

Ens hem aixecat tan bon punt ha sortit el sol, hem mirat si podíem esmorzar al Bulli, però encara dormien. Tot i que el llibre de ruta ens deia que el tram era pla, no ha estat ben bé així… Al final del dia hem fet més de 500 metres en desnivells, és el que té anar fent pujadetes i baixadetes.

Al cap de pocs minuts de començar a caminar ja estàvem suant. Eren les 7:30 del matí i ja feia calor. Però un cop hem arribat a Punta Falconera, l’aire de la marinada era intens i juntament amb les vistes ha estat un autèntic regal. Poc després hem passat pels búnquers de l’antic campament militar, feien respecte. Després de travessar tot el Cap de Creus en plena naturalesa, costa fer-se la idea que es poguessin fet aquest tipus d’activitats en un lloc tant bonic.

Poc després hem entrat a la zona habitada de Roses. Començant per la zona de l’Almadrava hem trigat més de 1,5 hores a atravessar-la. També se’ns ha fet difícil assumir el canvi tant radical, canviant arbres per edificis i camins per carreteres. Això si, hi hem passat estones molt divertides. Quan ja havíem perdut l’esperança de trobar una dutxa on poder-nos refrescar de cos enter, hem trobat un jardiner de la brigada municipal amb una manguera que déu ni do. Sense pensar-nos-ho dos cops, hem anat al mig de la rotonda i li hem demanat si ens podia regar. Dit i fet. Hem marxat ben frescos i  l’home bastant sorprès. No semblava que li demanessin cada dia. Al final hem acabat trobant una dutxa i hem repetit el procés.

Ja passat Roses, hem acabat de dinar sota una arbres. Migdiada i a seguir la ruta. Ens pensàvem que cauria un bon xàfec, però al final han estat quatre trons. A partir d’aquest punt, el paisatge ha començat a canviar de forma radical, estàvem entrant al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. De mica en mica la flora i la fauna s’han anat fent més riques i abundants. Fins i tot hem vist una cigonya (almenys ens ho ha semblat) i hem pogut fer fotos precioses de petits detalls que ens anava oferint la natura. La guinda ha estat quan hem trobat un munt de mini albercocs boníssims.

Caminant, caminant, ens hem començat a preguntar on s’ha ficat el poble de Castelló d’Empúries. Els últims 5 quilòmetres hem estat temptats a pujar a un dels dos tractors que ens han passat pel costat. Al final hem arribat amb els peus estallats i el primer que hem vist han estat els rentadors. Suposem que no és l’habitual, però ens hem descalçat i ens els hem remullat a l’aigua. Quin gust!

Avui dormim a Castelló d’Empúries on la tia Maite ens ha acollit a casa seva millor que en un hotel de 6 estrelles. Moltes gràcies.