Com ja sabeu, aquests darrers dies ha fet molta calor, moltíssima. Se’ns ha fet molt complicat caminar i cada dia, tot i que ho hem intentat arribàvem sempre de nit ja que durant el dia era impossible caminar.
Pujant a Punta Ventosa em vaig trobar malament i en aquests dos últims dies tampoc hem estat fins degut a la calor. A més, el fet d’arribar cada dia de nit, fa que arribem ja molt cansats per a escriure una entrada sobre el tram en condicions, ens falti temps per descansar i anem quedant cada vegada més aixafats. Així doncs, ho he estat valorant i he decidit aturar la ruta i re-empendre la marxa a principis de Setembre. És una decisió a contra-cor, i al meu cap li encantaria seguir la ruta, però el meu cos diu que no. Si em coneixeu sabeu que sóc bastant atrevit, però en aquest cas prefereixo ser prudent. La re-empendrem plegats amb la Sònia a l’última setmana d’Agost o primer de Setembre, lo qual és fantàstic. Us mantindrem informats.
Com a curiositat, durant aquests 9 dies hem fet 150 quilòmetres en total, més de 1600 fotos i hem begut una mitjana de 3,5 litres al dia, amb cada dia més Aquarius per a recuperar les sals perdudes. Inclús un dia vam descobrir que estava més salada la nostra pell que l’aigua de mar.
Aquest break també anirà bé per acabar de millorar alguns detalls i assumptes d’organització, tècnics i de promoció. Tot i això estem contents de com ha funcionat tot.
Moltes gràcies per llegir-nos i pels vostres ànims i comentaris, han estat clau per seguir motivats. La il·lusió segueix intacte!

Primera sortida de sol del viatge. A Cap Borró de Llançà.
10 comentaris
Bona nit macus!
Crec que heu pres una bona decisió. El mes de setembre és un mes més tranquil•let meteorologicament parlant. 1600 fotos en 150 km. encara serien quasi 11 fotos per km. clar que arribaveu de nit als llocs!!! Jejeje
Ens veiem aviat!
Una abraçada
David
No passa res, no cal aquesta tortura, al setembre segur que ús permetrà disfrutar-ho més!
Petonasss, ens veiem en breu
aixo dic jo!!!!! ha estat molt maco tot aixo que ens expliqueu pero no s’ha de patir sino s’ha de gaudir!!!!
un petonett
NO PASA RES DE RES PREFEREIXO LA BOSTRA SALUD ESPERO QUE FEU UNA BONA DURMIDA I QUE REPUSEU MOLT I MOLT PETONS TOTON I ESTEVE
No vull imaginar-me com ho vau descobrir, que la suor és salada…
A banda d’això, em sembla bé (i tristoi) l’ajornament, però veig que hi ha ganes de tornar-hi després de l’estiu. Així va bé! Esperem que no sigui un setembre d’aquells plujosos, que emprenya bastant per a passar-se el dia caminant… Salut!
El mes de setembre es un mes perfecte per tornar-hi, a mes estareu tots dos junts fins al final de cami. Amb la calor que fa es una bona tria.
Descanseu que ja us ho heu guanyat!
Molts petons i abraçades!!!
Recorda la dita: “DIVIDE Y VENCERAS”.
Les grans curses es fan per etapes i aquestes han de ser a mida de cada corredor.
L’aventura és suficient important per fer-la ben feta i aprofitar-la al màxim.
Poques persones l’han feta. D’aqui ha de sortir un diari que publiqui l’experiència.
Recorda que segons TV3 a “Paisatges de Catalunya” la Costa Brava és el millor paisatge de Catalunya. No tothom té la posibilitat de veure’l de la manera en que pots fer-ho tu. Aprofito per què considero que és un privilegi de molt pocs.
Ja parlarem per què tinc una idea…………
Gràcies pels vostres comentaris. Quan estàvem caminant no semblava que fés tanta calor. Un cop aquí he vist que aquesta setmana era impossible poder caminar.
Ostres, Narcís i Sònia, m’he enganxat tard al bloc i he llegit que ho heu posposat! Crec que és el millor ja que no cal forçar les coses. A finals d’agost – setembre s’hi estarà millor i serà tot de més bon fer!
Àpa, que ja en teniu un tros fet!
nen, no només es tractava de fer la ruta, sinó també de gaudir-la. La gaudireu més al setembre
una abraçada
Iván