Avui hem començat a les 7:30, hi havia poca llum ja que el cel estaba cobert de núvols i nosaltres necessitàvem descansar. Per res estàvem disposats a fer els 5 quilòmetres que ens separaven des del punt d’inici de l’hostal a peu així que hem decidit fer auto-stop, almenys intentar-ho. Deuen haver passat més de 30 cotxes fins que n’ha parat un i ens ha acostat a Tordera (moltes gràcies!). La propera vegada que veiem un autoestopista ens parem.
Un cop a Tordera estaven muntant les parades de l’importantíssim mercat que s’hi fa cada diumenge. Hem vist una parada de xurros i no ens hem pogut resistir a la temptació, amb el ritme que portem, em sembla que estem guanyant pes i tot. Hem anat seguint el GR-92, que ens ha fet donar tota la volta a Tordera, un parell de quilòmetres, fins que hem anat a parar un altre cop just on ens havia deixat el cotxe. Sort que estàvem de bon humor.
La pujada cap a Hortsavinyà ha estat molt entretinguda, el temps acompanyava i les temperatures ja no tenen res a veure amb les de fa uns dies. Gaudíem de paisatges preciosos i a mesura que anàvem pujant cada vegada de vistes més maques. Al fons, molt al fons encara veiem el mar, però aquest ja ens queda molt lluny. Hem pujat per la cara nord-oest on la vegetació era molt verda, amb molts castanyers, falgueres i alzines.
Els darrers quilòmetres la pujada s’ha fet especialment forta i en poca estona hem arribat als 500 metres d’altura a Hortsavinyà. També hem tingut una agradable sorpresa quan faltava ben poc per arribar. Ens ha vingut un gos blanc preciós i li hem donat un tall d’entrepà que ens sobrava. Portava el nom escrit al collar, Dragut, que era el gos de la casa on anàvem a dormir avui, tot i que encara estàvem a uns tres quilòmetres de la casa. Un cop ja hem arribat al poble, hem aprofitat per descansar, no sense abans anar a comprar un Aquarius i una cervesa al punt d’informació que hi havia, aprofitant per explicar les nostres aventures al responsable del punt d’una forma molt entretinguda.
Quan estàvem ja estirats mirant el paisatge ens ha tornat a aparèixer en Dragut. Ens ha fet molta il·lusió tornar-lo a veure. S’ha posat a dormir al nostre costat, com si ens coneguéssim de tota la vida. Més tard, després de fer un son, hem anat a unes taules de pícnic a preparar el dinar, ell no se n’ha adonat i l’hem deixat dormint. Quan estàvem preparant el dinar, ha tornat a aparèixer en Dragut remenant la cua de banda a banda. De ben segur que si nosaltres n’haguéssim tingut també se’ns hauria mogut igual que ell.
Després de dinar ja hem arribat a Can Pica, acompanyats per en Dragut és clar! Ara toca descansar i gaudir de la extraordinari silenci i tranquil·litat de la casa.
