De Torroella a Begur, acabant a les fosques

Tal com estava previst, el divendres vam sortir de Torroella a ben dinat, mig pollsatre a l’ast i acompanyament. Feia molta calor i després de fer el cim del Montgrí necessitàvem descans i aire acondicionat. A les 17h vam començar a caminar pel costat de la riba del Ter i llavors per la del costat del riu Daró, direcció a Gualta.

Vam fer una paradeta de 5 minuts per comprar beguda a la botiga del poble. Ens va fer gràcia, parlaven amb accent molt pagès. Nosaltres també som de poble. Teníem la directe posada i per primer cop vam fer una pujada a ritme de GR, fins al turó de la Font Pasquala. Des de dalt teníem unes vistes meravelloses sobre tota la plana, a l’esquerra ens quedava el Montgrí i les Illes Medes i a la dreta Begur.

Vam seguir caminant, direcció a Fontanilles i després direcció Palau-Sator. El camí se’ns feia monòton, anàvem fent quilòmetres parlant poc l’un amb l’altre per carretera asfaltada. Quan vam arribar a Palau-Sator vam fer una paradeta i quan ja volíem tornar a fer camí, vam conèixer una dona que se n’anava a munyir les vaques. Queden molt poques persones que encara tinguin vaques, nosaltres mateixos ens vam sorpendre: -Encara munys les vaques?, -A màquina!, em va contestar. Vam fer uns 300 metres junts, ella se’n va anar a munyir i nosaltres vam seguir caminant fins a Fontclara.

Sincerament, ens avorríem una mica amb el paisatge. Eren preciosos, però les etapes anteriors havien deixat el llistó molt alt. Llavors el paisatge es va començar a fer més verd i vam veure un camp d’arròs (arròs de Pals, compte). El sol ja es començava a pondre i a les 20:30 vam arribar a Pals. Havíem caminat molt i vam decidir anar a pendre alguna cosa en una terrasseta. Mal fet!, estàvem suats, ja sense sol i al turó on està Pals hi va començar a fer vent fred i humit.  Se’ns van refredar els músculs i ens va entrar la fred a dins, ens vam destrempar vaja.

Abans  de marxar de Pals, vaig aprofitar per pujar fins a dalt del Pedró a fer unes últimes fotos del poble abans no es fes de nit. Sens dubte algun, Pals és el poble antic més bonic  que havíem vist durant la ruta, competint directament amb l’encant de Cadaqués.

Encara quedava una hora i mitja de llum, ja eren les 21:15 i vam decidir fer tant camí com poguéssim fins a Begur. No sabíem pas on dormiríem ja que al poble de Begur no hi arribaríem i el luxós hotel de quatre estrelles que vam trobar pel camí estava fora de les nostres possibilitats, i més tenint en compte que el dia següent havíem de sortir a les set del matí. Ens vam començar a plantejar la possibilitat de demanar a algú si ens deixaria dormir a sota el porxo de casa seva.

Vam començar a trobar moltes cases espectaculars. Bé, la veritat és que la majoria ni les vèiem, ja que eren terrenys inmensos totalment vallats i amb una entrada amb porter automàtic. La millor, se’ns dubte, va ser Mas Floris. La casa no la vam ni veure, però ens va obligar a donar una volta de prop d’un quart d’hora per vorejar la finca tota vallada. Ens feia cosa trucar algun timbre però ja gairebé no hi havia ni llum. Quan van ser les 22:30 finalment ens vam decidir anar-ho a demanar a  Can Pou de Sesgarites. Sortia al llibre del GR com un dels exemples més importants de la comarca de masia fortificada gótico-renaixentista.

Vam trucar la porta i no hi havia ningú, vam veure que hi havia un cobert al costat de la casa i vam considerar que era la nostra millor opció. Vam deixar les motxilles, vam sopar i vam prendre un tè tot veient les estrelles abans d’anar a dormir. Ens hauria agradat donar-los les gràcies personalment per poder-hi passar la nit, aprofitem per fer-ho des d’aquí: Gràcies.