De Vallvidrera a Molins de Rei

L’etapa d’avui ha estat la més curta que farem durant tot el GR-92, només 11 quilòmetres. Així doncs, ens hem permés sortir a les nou de l’alberg, ben esmorzats i decidits a fer l’etapa d’una sola tirada, sense parades pel mig.

Hem començat amb una pujada inicial molt forta, a més, estàvem baixos de forces i les cames ens responien poc. Suposem que degut a la xafogor i també a que ahir vam sopar més pesat del compte (un parell de pizzes), això, sumat a que ens havíem aixecat tard ha fet que triguéssim a agafar el ritme.

Al cap d’una horeta ja estàvem més animats i el ritme tornava a ser el normal. El tipus de vegetació era la mateixa que ahir, de fet seguíem al Parc Natural de Collserola, amb la diferència que els ciclistes eren més abundants.

A mig camí hem descobert un dels seus punts de trobada, l’ermita de Santa Creu d’Olorda. No és que anéssin a resar, sino que hi havia un bar-restaurant i una zona de pícnic. L’ambient era molt animat, i de ben segur que nosaltres també ens hauríem parat sino hagués estat per què no volíem que la calor ens atrapés.

La baixada cap a Molins de Rei ha estat ràpida i sense imprevistos. Mentre baixàvem ens ha encantat creuar-nos amb uns quants cavalls que anàven de pujada, un parell d’ells al galop. Sentir-los agafar l’aire amb respiracions profundes per pujar una pujada on nosaltres hi hauríem empapat tota la camiseta resultava emocionant.

Ja al poble de Molins de Rei, ens hem aturat en una terrassa a pendre alguna cosa. L’etapa tenia un quilòmetre menys del que indicava el GR i a les 12:30 ja estàvem asseguts. Allà hi hem tingut una agradable sorpresa, per una d’aquelles casualitats de la vida, ens hem trobat amb uns amics de Girona que fa poc que s’han instal·lat a Molins de Rei. Quines eren les possiblitats que coincidíssim just en aquell lloc i hora? Increïble.