De Vilanova i la Geltrú a l’Arboç

De bon matí hem deixat la ciutat que tants bons records ens ha deixat. El sopar d’ahir al Restaurant Marítim, un recordatori del Versailles, va ser un d’ells i en majúscules.

Hem començat amb molt bon ritme, el terreny era més aviat pla i hem caminat per pista forestal. De fet hem marcat la millor primera hora de caminar des de que vam començar. Al cap d’uns 6 quilòmetres, quan hem començat a pujar, la vegetació s’ha fet molt espessa i en moments semblava que estiguéssim atravessant una selva catalana. Anàvem agafant alguna mora pel camí per anar matant el cuc fins que arribés l’hora d’esmorzar.

Hem menjat amb ja més de mitja etapa feta. Ens hem instal·lat al mig del camí, un a cada banda, total, no passava mai ningú. I… si, si, no falla. Mentre hem estat esmorzant allò semblava la rambla. Devíem fer un bon efecte.

Un cop represa la marxa, ja no ens hem tornat a creuar amb ningú mentre caminàvem. Avui estàvem callats, cadascú amb ell mateix, i després d’atravessar alguns camps de vinyes directament pel mig (el GR ens ho marcava) hem arribat al poble de Castellet. Preciós, amb molt d’encant, el lloc ideal per fer-hi una excursió si mai visiteu la zona. L’encertada combinació del castell del poble amb les vistes directes sobre l’envassament de Foix ens han permès fer algunes bones fotografies. Per cert, a Castellet mateix hi hem trobat un bed & breakfast de només dues habitacions que tenia pinta d’estar-s’hi molt bé.

Ens dirigíem a l’Arboç amb vinyes a una banda i amb la riera a l’altre. Hi hem vist un parell d’ocells, un de blanc i l’altre de negre, tot i que no ens hem posat d’acord si eren ànecs o algun tipus de cigonya. Un cop l’hem atravessat en pocs minuts ja hem arribat al poble. Des de la distància ja feia estona que anàvem veient el minaret de la Giralda de l’Arboç i, d’aprop, resultava impressionat.

Amb l’etapa ja acabada, hem confirmat a l’oficina de turisme que podíem allotjar-nos a l’hotel Don Pelayo. Hem anat a pendre alguna cosa i a dinar (molt bé) a Can Peraire. Després a descansar que l’etapa de demà serà duríííísima.

PD: Tenim els posts escrits dels tres darrers dies, intentaré penjar-los de seguida que pugui, és que no donem per més i hem estat molt ocupats visquent experiències extraordinàries.