De Bujaraloz a Pina de Ebro hi ha 37 km. Els unics llocs habitats entremig són, una bencinera a peu de l’antiga N-II i un bar de carretera una mica més endevant. Rés més. La resta, un mar de terra i matoll quadriculat per camins de tractor.
Dels quasi primers 20 km n’he fet una part de nit envoltat de boira i amb la nacional i el seu brogit de camions a prop. El frontal em projectava una columna de llum devant, que amb la boira m’impedia veure bé les pedres del camí, que tenia d’anar esquivant per no lesionar més la planta del peu. De seguida, amb la primera claror he pogut apagar el llum i tot a millorat.
Quelcom tant simple com això, m’ha fet reflexionar sobre el fet de que tots els problemes tenen un final. Desde casa potser no us sembli trascendent, però fer el Camí et posa continuament en situacions que tenen un mirall amb les situacions de la vida cotidiana de feina i familia que tenim a casa. Molts peregrins diuen que fer el Camí és una metàfora paral·lela de la teva vida. Jo també ho dic. Aquesta que us explico avui, és només una de tantes…
A partir de Venta de Santa Lucia, el bar que us deia, cap a les 12, s’ha esvaït la boira i ha començat a petar el sol. El Camí s’aparta de la nacional i tot és silenci. Fins i tot la forta calor ha estat una experiència pels sentits.
La natura t’esgarrapa amb força durant aquest tram. La mateixa força que ella mateixa necessita, per donar vida en un lloc tant i tant àrid.
He arribat a Pina de Ebro a pas lent per anar relaxant el cos i el cap. El termometre que porto a la motxilla marca 34°. Estic cansat.
2 comentaris
No podria estar més d’acord amb tu. Fent el Camino també vaig descobrir que com caminem és com vivim! Ànims amb la planta del peu.
Si. Si estas atent et pot donar moltes pistes per millorarte.
La planta del peu molt millor. Ara sembla que qui m’atura es una sobrecarrega a l’altre cama! Ara que acabo d’arribar a Saragossa em sembla que el meu cos agrairà parada i fonda.
Abraçada!
Els comentaris estan tancats.