Tot té un final i és en aquesta tarda qualsevol que decideixo posar final a aquest estimadíssim blog personal després de 16 anys operatiu. Aprofitant que l’antivirus de WordPress portava dies avisant-me que m’havien hackejat el blog i que el hosting caduca d’aquí poc, crec que ha arribat el moment de tancar definitivament el blog iniciat amb tanta il·lusió el 21 de juny de 2010. Després de publicar aquesta entrada, converteixo aquest blog en una versió estàtica que queda com a record de moltes de les aventures viscudes durant aquesta volta. Com a molt potser actualizaré manualment l’apartat sobre mi, que em serveix des de fa anys com a comptador de les rutes i quilòmetres de ruta que vaig fent.
Seguiré caminant? Per descomptat, per Catalunya i molt més enllà. Vol dir que no tornaré a escriure un blog? En absolut. M’encanta escriure i és un meravellós exercici per mi. Llavors què vol dir? Doncs que l’etapa en que tenia sentit mantenir aquest blog operatiu s’ha acabat. Aquesta entrada és per donar-li un bon tancament a una de les experiències més boniques que he viscut mai i a la qual hi vaig dedicar molts dies de les meves vacances durant molts anys.
Poc a poc, dia a dia, pas a pas, vaig acabar fent la volta a Catalunya a peu i vaig anar plasmant les meves experiències i reflexions amb paciència i esforç (molts dies penjava el post extenuat). Una part la vaig fer sol, d’altres em van acompanyar, d’altres vaig conèixer gent bonica pel camí. Exactament com a la vida mateix. Caminar és un gran reflex de la vida. I jo sento que estic tancant un mega-cicle vital i tancar aquest bloc és coherent amb aquest tancament.
Sento més pau i més tranquil·litat que mai abans a la vida. Deixar anar m’hi ha ajudat molt. Els darrers 4 anys he anat deixant anar pràcticament tot, en moments m’he quedat només amb la meva pròpia respiració, res més (i sí, he sentit molta por). NADA ES NADA. NADA ES TODO. TODO ES NADA.
Paradoxalment, deixant anar és com més he tingut a tots els nivells. I com he arribat a la increïble percepció que hi ha un trosset de mi en cada una de les persones, un trosset de cada persona en mi i que junts creem alguna cosa conjunta que va molt més enllà de cadascú de nosaltres.
No estic boig (diria 😂), són molts anys de treball i autoconeixement. Tot i que reconec que la línia entre la genialitat i la locura és molt fina, el temps dirà en quina banda de la línia hauré estat. En aquest blog ja no m’hi trobaràs més, probablement podràs seguir gaudint d’una versió més evolucionada i lliure de mi en el ball, els massatges, el tantra, el mar, el creixement personal… i curiosament també en el món dels negocis, les inversions i la gestió.
Gràcies una vegada més per llegir-me. Et desitjo una vida plena d’experiències. Una passa més cada vegada i amb el cor ben obert. Camina! Vinga, va… arrenca!!
Reflexions fetes durant la volta a Catalunya a peu
Entre maig i octubre de 2023
Caminant em poso profund i reflexiu. A continuació em vé de gust compartir unes quantes reflexions que tenia guardades i fetes mentre feia la part final de Catalunya pel mig (el GR7), quan la volta ja començava a tenir gust de final:
- Tot té un final.
- Cal tancar bé per poder iniciar coses noves.
- Acceptar l’error és diferent a corregir i adonar-se de l’error. Cal assumir.
- La gratuïtat amb la que les persones ens posen pes a sobre.
- Girona no és més bonic que Tarragona. No som el melic de Catalunya.
- Voler ser més forts del que realment som. No acceptar que la nostra fortalesa està en acceptar la nostra fragilitat. El cementiri és ple d’herois.
- Pq m’agrada caminar? Per l’aventura i el procés d’introspecció que representa. T’obliga a mirar-te hi hagi el que hi hagi. Et posa a davant teu.
- Massa pes, com les presentacions massa text.
- A pesar de tot, el caminar, igual com la vida, només té una direcció possible: cap endavant.
- Mil gràcies a totes les persones que en un moment o altre m’han acompanyat de forma directa o indirecta a fer aquest viatge. Gràcies!
- La motxila és l’unic que m’ha acompanyat sempre. No ha estat perfecte pero no m’ha fallat mai.
- Pots veure la gent i els llocs en al seva essència.
- Dins un camí aparentment bonic hi ha moments molt difícils.
- Catalunya no és conscient de l’extremadament precària i delicada que és la situació de l’interior de Catalunya, dels pagesos i de la despoblació i mancances que tenen. En pocs anys quedarà totalment deshabitada en grans parts quan mori la generació de gent gran actual que no té relleu ni previsió de tenir-ne. La poca gent jove que hi vé pensant que tindrà una vida més tranquil·la i en pau es troba amb la trista realitat que els números no surten i la gent és tancada, desagradable i hostil amb ells. Per uns pocs que estan bé la majoria marxa al cap de poc.
- A Catalunya a data d’avui no hi ha prou menjar per 8 milions de persones.
- Porta sempre un purificador d’aigua, sí o sí.
- Als pobles no hi ha oportunitats i això es un problema, no ofereixen un futur atractiu.
- És increïble la quantitat de masos i cases abandonades i/o en ruïnes que hi ha a l’interior de Catalunya.
- Sense track al mòbil és impossible fer la ruta en condicions. Hi ha talls totalment deixats.
- La millor forma d’entendre la història i realitat actual d’un país és recorrent-lo sencer a peu. Aquí he entès realment bé què és la sequera, la despoblació, l’abandonament del camp…
- Recordem que al planeta vivim millor que mai. Els rics són molt rics però els pobres ho són molt menys. I això és l’important.
- No es genera suficient rendibilitat pq al lloguer actual és puguin conservar les edificacions i negocis actuals en molts punt de l’interior. Està quedant despoblat i sense negocis.
- La ciutat i els mòbils tot i oferir menys qualitat de vida ens resulten molt més estimulants.
- Em fascina tot el que he estat capaç de caminar. M’ha requerit un gran esforç i aprendre a mantenir la ment a ratlla i evitar que no em domini.
- De mica en mica, pas a pas, s’arriba molt lluny.
- Caminar et fa molt humil i aprendre a demanar les coses.
- Fer autoestop és un gran exercici per practicar la ferida de l’abandó i el rebuig
PD: Tot el blog està lliure de IA. Increïble però cert!
