Ja començo a sentir addicció a “caminar”. I això m”agrada!
La sortida desde Artés ha estat fantasmagòrica. Hi havia una boira espesa que no s’ha aixecat fins pràcticament a les 9 del matí passades… tot arribant a Navarcles. Les marques són molt clares fins a mig poble però cal estar al cas perquè després és fàcil perdreles. A la sortida del poble he estat a punt de visitar el Monestir de Sant Benet però els 11€ que costa i l’hora i mitja de visita guiada m’han fet desistir. Queda pel proper Camí, perquè ganes en tinc.
Desde Mont Sant Benet fins a Viladordis la pista transcorre pel costat del Llobregat. La calor ja apretava. Avui a Manresa estàvem a 30°!! Pero he aconseguit centrarme en la bellessa i el silenci del entorn del riu. Ocells, vegetació de ribera i el relaxant soroll del aigua.
Abans de fer els 4 km. llargs que hi ha desde les cases de Viladordis fins al centre de Manresa, m’he regalat una bona estona de descans a sota d’un monumental lledoner, mentre allà al costat un parell de veins es confessaven els seus pecats i preocupacions… He pensat que a tots ens passen coses similars…
Estic allotjat al Alberg del Carme de Manresa. No te ni molt menys el caliu dels albergs del Cami Frances però es molt net i còmode. L’edificació és espectacular i plena d’història.
Estic intrigat per anar demà a Montserrat. Segur que arribar-hi a peu es molt diferent de les tantes vegades que hi he anat amb cotxe o furgoneta per després fer-hi alguna excursió o guiar-hi clients.
