He descansat força bé aquesta nit. Abans de les 7 ja caminava. Per fi arriba la fresca!
4 hores fins a La Panadella gaudint de la sortida del sol, neta i potent. De seguida s’ha tapat el cel de núvols i la temperatura era perfecte per caminar. Tot asfalt de moment, però per l’antiga N-II. Sense pràcticament rés de trànsit al estar en desús.
Després de creuar quatre pareules tot xatejant amb la meva mare, avui he reflexionat sobre la felicitat i he pensat amb el que tants cops he escoltat del Pare Marcel de S. Salvador: A demés del propòsit de cadascun en la vida, hi ha un propòsit per tota l’humanitat: Hem vingut a la Terra a se feliços. Ho soc? Ho ets?
Desde La Panadella fins a Cervera el paisatge i els pobles em situen clarament a la terra de Lleida. Bosquets i camps i més camps. Penso en la riquesa d’aquestes terres quan la globalització encara no havia rebentat el valor dels cereals que hi creixen. Em sento amb forces. però he decidit parat a Cervera.
Estic a la Residencia Sagrada Familia que l’atenen les monjes de l’ordre de la Sagrada Familia d’Urgell. Com sempre. amb aquesta senzilles i austeritat tant acollidora que donen les monges. Gràcies Montse!
No m’he equivocat pernoctant aquí. Estic sorprès de l’autenticitat i història que te aquesta ciutat.
M’hen adono de la meva ignorància d’aquest meravellós país pel que camino.
