A les 6:16 agafàvem el primer tren des de Cardedeu fins a Llinars del Vallès. Hem arribat i hem pres un cafetó per despertar-nos una mica i hem començat a caminar direcció al Coll de Bordoi per començar l’etapa d’avui. Ens esperaven 25 quilòmetres i preferíem anar aviat. Els últims metres hem recorregut al que s’està convertint el nostre medi de transport bàsic, l’autoestop, per començar més frescos.
El ritme era fort i d’una tirada hem acabat fent més de 10 quilòmetres fins a l’ermita de Sant Bartomeu, on hem esmorzat amb boniques vistes i amb la satisfacció de tenir mitja etapa feta. Abans de l’hermita hem passat per una urbanització on absolutament tots els gossos ens han bordat i segur que devem haver despertat a més d’un. També hem canviat el Parc del Mont-Negre i ja hem entrat al Parc Natural de la Serralada Litoral.
Com a curiositat, durant la ruta, el GR ens ha fet passar per diversos caminets que estaven ben plens de teranyines, tan la Sònia com jo, depenent de qui anés a davant, ens hem fet un bon tip de menjar-nos-en. Això si, ho hem combinat amb algunes mores que hem anat trobant pel camí.
Hem reprès la marxa, fins que hem arribat a la Roca d’en Toni, un monument megalític amb més de 4000 anys d’antiguitat, on hem aprofitat per fer-nos-hi una foto. Al cap de poc hem trobat el punt d’informació del parc natural on volíem aprofitar per demanar informació de llocs on dormir, però estava tancat. Per sort, allà mateix hi hem conegut en Xavier amb qui hem tingut una entretinguda i divertida xerrada que, entre d’altres coses, ens ha explicat que la zona era molt important a nivell de restes arqueològiques. Ens ha felicitat per la ruta que estàvem fent, ens ha fet una fotografia i nosaltres una amb ell.
La xerrada ens ha donat força extra per pujar cap a l’ermita de Sant Mateu, però quan només faltaven uns metres per arribat, no hem pogut resistir la temptació de dinar sota els arbres de la Font de Sant Mateu. Hem aprofitat per trucar i demanar informació per llocs on dormir, només hi havia un hotel de quatre estrelles a l’Alella així doncs, i ja que demà és el nostre dia de descans, hem decidit donar-nos un capritx.
Pocs metres després d’arribar a l’Ermita, i com en Xavier ens havia assegurat, hem començat a disfrutar d’unes fantàstiques vistes sobre Barcelona i tota la seva àrea metropolitana que s’han anat repetint constantment fins que hem arribat al Coll de Font de Cera. És impressionant arribar a Barcelona d’aquesta forma tant diferent.
Després de 30 quilòmetres , ara estem descansant a l’hotel, prenent una cervesa i una clara a la terrassa, amb unes vistes magnífiques sobre Alella. Demà descansarem i no hi haurà post, però demà passat seguim explicant-vos la ruta. Gràcies per llegir-nos.
4 comentaris
Bona nit estimats!!! Que preciós que es tot el que esteu veien i ens ensenyeu.
Aprofiteu i mireu al cel, tot i que la lluna esta petita al seu cantó trobareu un puntet petit i brillant, es el planeta Mart, esta mes aprop que mai de la Terra, i no tornarà a passar fins l’any 2289,val la pena.
Una forta abraçada!!!!
Hola estimada M. Dolors! Doncs abans d’anar a dormir mirarem el cel. Avui, a més, estem a un alberg molt tranquil (INOUT) al peu del Parc Natural de Collserola i en plena natura, amb porcs senglars passejant per aquí i tot!
Moltes gràcies i una forta abraçada!
Bon dia, a tots i totes !
Gràcies als caminants i seguidors per els comentaris, que també son molt macos !
Jo també miraré Mart i quan l’estigui mirant pensaré en tos vosaltres que probablement també l’esteu mirant amb mí. De vegades em pregunto per què els diaris no parlen més d’aquestes coses tant importants o si ho fan es amb lletra petita.
Que tinguem un molt bon dia ! I seguim …
Hola Francesca! Doncs és xulo que a la distància es puguin compartir aquestes coses.Nosaltres també ens ho preguntem moltes vegades perquè sempre surten el mateix tipus de notícies…..
Una abraçada i bona nit!
Els comentaris estan tancats.