Dia 1 i 2 Albanyà – Sant Aniol – Beget

Diuen que la sort és del qui la busca. Un cop més avui ho he acabat de veure ben clar. La meva idea inicial era començar a caminar el dimecres des d’Albanyà, però al final vaig sortir dijous ja que em va semblar que no tenia les coses suficientment a punt per marxar i la previsió pel dimecres era de tormenta entre Albanyà i Sant Aniol d’Aguja. Em va anar bé ja que vaig marxar més tranquil, amb tot ben lligat i amb bon temps des d’Albanyà.

Avui, quan faltaven tres quilòmetres per arribar a Beget he pensat que podia dinar al riu i anar fent xino xano fins a l’Hostal. Estava començant a preparar les coses quan he vist uns núvols sospitosos que començaven a aparèixer darrera una muntanya. M’han fet mala espina i he decidit menjar només una barreta energètica i acabar d’arribar a l’Hostal el Forn. Quina ha estat la meva sort quan, 10 minuts després d’arribar ha començat a caure un ruixat fortíssim acompanyat de calamarsa i trons. Una tempesta en tota regla en la que el súper paravents que estreno per aquesta ruta de poc m’hauria servit. Ha estat fantàstic veure-la des de la terrassa del restaurant, menjant-me tranquilament les mandonguilles amb salsa de tomata acompanyades amb quinoa que m’hauria hagut de menjar al riu i que amablament m’han escalfat. Un plaer intensificat per la cervesa, el gelat mida xl i l’orujo d’herbes que he demanat al restaurant.

Tot està sortint bé, estic content i animat. Encara segueixo pensant en la feina, desconnectar em portarà uns dies. Curisoament estic tenint una pluja de creativitat i sorgeixen idees per la web de Naturaki amb una quantitat inimaginable durant el meu dia a dia habitual.

L’etapa d’ahir va sortir bé, sense entrebancs ni imprevistos. Anar fent vaig acabar arribant a les 19h a Sant Aniol, vaig sopar uns deliciosos fideus preparats de sobre i vaig anar a dormir. A la nit però em vaig emparanoiar totalment. Alguna cosa feia fressa a fora la tenda i estava convençut que era un porc senglar o un cabirol que volia agafar-me el menjar. Per preaució sempre el deixo a uns quants metres de la tenda pq vagin a buscar el menjar i a mi em deixin tranquil. Però aquest cop vaig sortir fins a quatre vegades! A veure qui s’estava intentant endur el meu menjar. Una i altra vegada no hi havia ningú. Al final vaig adormir-me rendit. Suposo que eren imaginacions meves pq avui al matí tan la bossa de menjar com d’escombraries estaven intactes.

Avui, he començat a caminar amb un cel blau radiant. Igual que ahir estic meravellat de la intensitat de la primavera i la quantitat i bellesa de les flors silvestres que contínuament van apareguent pel camí. N’he fotografiat la majoria.
La primera parada ha estat al riu. L’aigua estava gelada però no m’ho he ni pensat. M’he despullat i cap a dins l’aigua. He aguantat cinc segons això sí.
Amb les forces recuperades i feliç, al cap d’una estona m’ha tocat afrontar la segona pujada forta del dia. Però ha estat massa, ben aviat he notat l’excés de pes que porto i m’he hagut de parar pq no em trobava bé, em sentia exhaust. Al cap d’una estona, en un estat meditatiu, he començat a caminar a pas de puça. Finalment he arribat a dalt. A la baixada la cosa ha millorat i he baixat a bon ritme. El camí era una barreja de fang i pedres. Era curiós veure les passes d’altres persones, de vaques, porc senglars i segurament algun cabirol. Tots passàvem per allà mateix. El primer dia vaig coincidir amb un porc senglar i també amb un cabirol, però avui no ha estat el cas.

Amb tot, m’adono que el meu gran problema és l’excés de pes. Tots els GR són durs, però el gran desnivell d’aquest el fa especialement complicat. Necessito alleugerir com a mínim un parell de quilos. Caminant se t’aguditzen els sentits i l’enginy. Per molt greu que em sàpiga hauré de deixar la tenda (cada cinc quilòmetres estic trobant un refugi o lloc per dormir), el teclat inalàmbric i alguna coseta més. Sinó, corro el risc de no arribar. Les dues primeres etapes eren les ‘fàcils’ i ja he patit de valent.

Ara a descansar que demà serà un dia molt llarg. 23km i 2500 metres de desnivell concretament.

PD: Demà intentaré penjar alguna foto, avui la connexió és lentíssima, però gràcies que en tingui ja que la majoria del temps estic sense cobertura.