Tenia moltes ganes de tornar a anar a caminar i al mateix temps molta por de fer-ho. D’una banda necessitava estar sol per desconnectar i ordenar les meves idees i de l’altre pq tot i que la volta a Menorca em va encantar en tots els sentits, em vaig quedar amb ganes de més. Però al mateix temps tenia por. Por perquè fa un parell de setmanes que tinc molèsties a la zona dels ronyons (el maig vaig tenir un còlic: 5 dies a l’hospital i un dolor que al·lucinava) i em preocupa que em vingui un còlic al bell mig dels Pirineus. I por perquè l’etapa de demà em fa respecte ja que és per la qual el juny de l’any passat vaig decidir tornar cap a casa a mitja ruta.
Mentalment, aquestes pors no tenen sentit ja que els metges em van dir que estava bé dels ronyons (tot i que jo encara tinc molèsties) i pq al refugi i altres excursionites m’han confirmat que l’etapa es feia bé. Però és el que tenen les emocions, no les puc triar, només hi puc conviure i superar-les! Així doncs avui he començat l’aventura!
Els meus pares m’han portat fins a Puigcerdà (moltíssimes gràcies) i a les 11.45 he començat a caminar acompanyat del meu pare. La primera etapa, igual com fa 8 anys al Camino de santiago l’hem fet plegats.
Ha estat una etapa entretinguda, sense masses complicacions. Excepte a la meitat de l’etapa que les pendents eren molt pronunciades i al meu pare li ha costat pujar. Tot i que al final se n’ha sortit molt bé! Mentre l’esperava aprofitava per fer boniques panoràmiques de Puigcerdà amb les muntanyes ja nevades al fons.
Quan ja havíem fet la major part del desnivell hem trobat una bona ombra en un prat i hem fet una parada per dinar. Hem compartit uns senzills macarrons de sobre, una poma, unes galetes de xocolata i unes infusions. Tot i la senzillesa, menjat a dalt la muntanya eren deliciosos i molt revitalitzants.
L’arribada al refugi ha estat una mica més llarga del que esperàvem ja que no estava ben senyalitzat el GR i hem acabat fent 25 minuts de volta.
Entre una cosa i l’altre de seguida ha estat hora de sopar. He menjat amb il·lusió fins a quedar totalment saciat. Després el temps just per despedir-nos amb els meus pares, dutxar-me, rentar la roba i els plats i fer-me unes merescudes cures amb fisiocrem per demà estar ben refet i afrontar la temuda etapa amb garanties.
Com m’han recomanat: pensament positiu. Demà serà un gran dia, farà bon temps, pujaré i baixaré sense problemes i m’ho passaré molt bé! Fins demà!
PD: Gràcies papa i mama per portar-me fins a Puigcerdà!
