Dia 3 i 4 Refugi de l’illa – Encamp – La Cortinada

Ja he arribat a La Cortinada. Han estat dos dies de paisatges bucòlics i cada vegada em sento més part de la natura.

La baixada des del refugi de l’Illa  va ser preciosa. Només fa un dia però ja em queda molt lluny. Gairebé tota l’estona vaig anar pel costat de rierols, sentit l’aigua com baixava i trobant-me vaques i cavalls pasturant em tot moment. Se’ls notava d’allò més relaxats, i és que és ben normal, allà no saben ni què vol dir la paraula estrès. Me n’alegro.

Les baixades van ser ràpides, tinc experiència i em sento còmode caminant depressa ajudant-me dels bastons per caminar. Les pujades són molt més lentes, però no passa res, només m’haig d’assegurar de no perdre l’alè. La velocitat és el de menys, l’important és arribar.

Poc abans d’Encamp, vaig fer una bona parada a l’estany d’Engolasters. Vaig dinar allà i recuperar forces. Feien una bienal d’art i hi havia tot d’escultures i imatges pel voltant del llac. Em va semblar una proposta ben interessant.

En poca estona ja era a Encamp. Tocava descansar pq estava fos i anímicament molt baix. Era tant fàcil agafar un bus i cap a casa… però no! Amb ferma determinació.

Una llarga trucada per animar-me a la meva parella i un bon sopar de despedida amb l’Albert van servir per pujar els ànims i afrontar l’etapa d’avui amb garanties.

L’etapa ha començat amb una pujada molt forta. M’ho he agafat amb calma i he anat pujant, mentre feia un reportatge fotogràfic que improvitzadament he anomenat ‘textures‘. Per sort ahir em vaig pendre un ibuprofeno i les molèsties al costat esquerra de l’esquena han estat mínimes.

Un cop a dalt he creuat un prat on he pogut escoltar el silenci. M’encanta escoltar el silenci!

Pocs metres més endavant m’he creuat amb el rally de clàssics d’Andorra. Un bon contrast i una d’aquelles sorpreses que et trobes quan camines. En general anaven bastant tranquils però hi havia un audi quattro que segur que deu haver guanyat el rally. Anava peu avall xericant a tot drap: https://photos.app.goo.gl/MNwHYvZ8xHCamsbdA

Jo també he baixat xerricant a tot drap adelantant a dues excursionistes sense equipatge. Com he dit m’agrada baixar. Amb precaució i controlant les derrapades és clar.

Amb ritme per sobre del de GR (que no és baix precisament) he arribat a la darrera pujada forta on el meu ritme ha tornat a caure en picat. Però ja ho tenia quasi tot fet i pocs minuts més tard he arribat a La Cortinada. Només eren les 14.15 i ha aprofitat per dutxar-me i rentar la roba abans de dinar.

I ara, a descansar de valent que demà toca l’etapa reina! Més de 2000 metres de pujada i 1000 de baixada i dormir a 2500 metres al refugi obert de Baiau. Evidentment sense cobertura de mòbil.