Escalfant les sabates

GR-92, el sender del mediterrani. 580 km, 31 etapes. Des de Portbou a Ulldecona. Un somni. Compto fer-lo amb aproximadament un mes i explicar l’experiència, si puc a diari, de la ruta i, això si, amb moltes fotos del litoral català.

De mica en mica s’acosta el dia de sortir,  a partir del dia 26 de Juny començo a caminar. És una gran il·lusió. Vaig preparant les coses i el temps gairebé se’m tira a sobre. L’ajuda que em donen les persones que tinc al meu voltant és inestimable, gràcies!

El divendres passat ja vaig anar a estrenar les sabates, les que faré servir per la ruta (gràcies a en Roger per l’assessorament amb l’elecció!). Al cap de pocs minuts de sortir se’m va posar a ploure a bots i barrals. Comencem bé. Tot i estar tot ben enfangat, la sensació d’estar caminant sota la pluja era més que agradable, l’acceptació era total i es va acabar fent un company més del viatge.

I… quan ja faltava poc per acabar la volta, va sortir un arc de Sant Martí. Perdó tres arcs de Sant Martí!, quina sorpresa! Per uns moments tenia dubtes de si era bon senyal que es posés a ploure només sortir, però amb aquella imatge al cel ja vaig sortir de qualsevol dubte i més amb la posta de sol celestial de després:

(les fotografies estan fetes amb el mòbil)

Segueixo treballant amb els darrers detalls del bloc.