De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, amb quilòmetres extra pel mig

L’etapa d’avui ha estat una etapa molt intensa. Hem fet rècord d’altura i record de quilometratge. L’etapa tenia 21,17 quilòmetres, però ens hem equivocat tres vegades de camí, fent que acabéssim fent 25 quilòmetres i triguéssim una hora i mitja més en arribar del que teníem previst. Dit així no sembla tant, el problema és que ens ha atrapat la calor i aquest temps i metres extre els hem suat de valent. Tot i això, a les 14:30 hem arribat a Tossa de Mar. Hem anat a comprar en un bar del primer càmping que hem trobat i hem dinat en un parc molt agradable.

Dit això, avui hem decidit fer una mini-entrada i demà ja l’ampliarem amb més detall ja que l’etapa de demà fins a Lloret serà molt més suau. Això si, us deixem les fotgrafies de la jornada.

Actualització de l’etapa:

Avui si, la cosa ha anat molt millor. Així que amb temps aprofito per fer l’explicació de l’etapa del dia anterior. La veritat és que vaig començar el dia amb mal peu. Preparant els tè de les cinc del matí em vaig cremar amb el fogonet, res greu, però durant una estona sentía pudor de socarrim a l’habitació.

Encara havia de començar a puntejar el sol quan vam sortir, però com que caminàvem per dins de Sant Feliu ens hi veiem perfectament. A la sortida del poble la ruta estava mal senyalitzada i vam trigar un quart d’hora a acabar encertant el camí correcte i gràcies als mapes del GPS del mòbil. Un cop reorientats vam començar a pujar per una pista forestal direcció a les inmenses muntanyes que separen Sant Feliu de Guíxols de Tossa.  La pujada era agradable i des de l’altura veiem com el sol ja començava a puntejar sobre Sant Feliu. Anàvem pujant la muntanya amb un ritme contundent, ja estàvem a 250 metres d’altura quan de sobte vam veure un indicador: Indicava Tossa de Mar des del lloc on veníem, com podia ser?!¿¡ Un moment… GR-92.1? Ostres, havíem agafat una variant del GR-92 que anava direcció Romanyà de la Selva. Així doncs… A fer la volta i a tornar sobre els nostres passos, durant 1,5 km. L’errada ens va costar 30 minuts de caminar a l’envà. Quan vam trobar el camí correcte, vam decidir que el millor era parar-nos a esmorzar: pa amb tomata i nous.

Recuperades les forces i amb l’ànim més refet, vam seguir pujant. A les 9:30 la calor ja apretava fort degut a l’onada de calor i estàvem preocupats per si aquest cop podríem arribar. Per sort, els elements van jugar a favor nostra i gran part de la pujada la vam fer per la cara nord, gaudint de les ombres intermitents que ens regalaven les alzines sureres i una sorprenentment fresca brisa de mar.

Quan vam arribar al punt més alt de la ruta, 485 metres estàvem molt cansats. Tot i això, vam decidir desviar-nos uns 500 metres per arribar fins al Puig de ses Cadiretes. Just abans de pujar al mirador vam fer un descans de 30 minuts i ens vam menjar una barreta energètica cadascun. No vam arribar a l’extrem de la pujada a Punta Ventosa però poc va faltar. Recuperades les forces vam pujar fins al mirador, segons el GPS estàvem a 511 metres. Les vistes eren espectaculars: El massís, Llagostera, Cassà, els Àngels, … Inclús arribàvem a veure el Cap de Creus!

Llavors ja només tocava baixada i en una hora i mitja estaríem a Tossa. Si, si, … Vam començar a baixar, ara per la cara sud i, a més, amb retard. És a dir: moltíssima més calor. Els núvols tapaven fugaçment el sol ja que feia un vent fort i semblava que veiéssim al·lucinacions ja que el camí i els arbres dels costats passaven de tocar-hi el sol a fer-hi ombra, era un efecte òptic curiós.

A mitja baixada vam arribar a una bifurcació sense marca de GR. Dreta o Esquerra? No estàvem per equivocar-nos. Vam triar esquerra com hauríem pogut triar dreta. Portàvem més d’un quilòmetre caminant i seguíem sense veure cap marca de GR. Ens quedava poca aigua. Fregàvem la debacle emocional. Li vaig dir a la Sònia: “Arribem fins a aquella corba i sino hi ha cap marca girem”. Vam arribar a la corba i no hi havia cap marca. Per una d’aquelles coses de la vida, vam seguir caminant cent metres més. Gairebé plorem d’emoció quan vam veure una marca de GR al costat dels “Pins del Bisbe”. Resulta que ens havíem equivocat ja abans de la bifurcació. Molt important: Si feu l’etapa, passada una ermita en runes, cal que gireu a l’esquerra tot i que sembla que calgui anar a la dreta i inclús hi hagi una fita marcada amb pedres. Que important que és caminar uns metres més a la vida encara que sembli que ja no té cap sentit fer-ho…

A les 14:30 vam arribar a Tossa. Hi havia un càmping, vam parar a comprar aigua, que ja no ens en quedava i un parell d’Aquarius. Un cop una mica més refets vam dinar a la Zona Esportiva de Tossa, en unes taules de pícnic sota una arbres i vam acabar d’arribar a l’hotel. NECESSITÀVEM DESCANSAR.

PD: La foto de nit de Tossa la vam fer a la nit, després d’anar a pendre alguna cosa al passeig i ja de més bon humor.