De Palamós a Sant Feliu de Guíxols, de calor bé

Com anàvem dient… Fa vuit setmanes vam acabar l’etapa anterior fins a Palamós. Ahir a la nit vam tornar a arribar al mateix punt on ho vam deixar i des d’allà vam rependre la ruta. Estàvem més que preocupats per la onada de calor i els primers dos quilòmetres de l’etapa els vam fer en negre nit. Sens dubte una bona opció per re-escalfar els motors i evitar la calor.

Vam passar la nit al Restaurant Versailles de Sant Antoni de Calonge, davant del mar i després de sopar embotit i pa amb tomata a la platja. (Gràcies Papa!). Avui ens hem aixecat a les cinc del matí i a les 6 ja començàvem a caminar. Vista l’experiència i la calor prevista, sabíem que l’única forma d’arribar en condicions a Sant Feliu de Guíxols era caminar des de l’alba.

Hem vist sortir el sol just quan havíem passat per Torre Valentina. Pocs moments abans havíem vist sortir les barques de pescadors des del port de Palamós (us deixem el vídeo). L’aire fresc de primera hora del matí ens reconfortava i manteníem un bon ritme. A les 8:30 ja estàvem al final del passeig de Platja d’Aro, buscant un bar on anar a esmorzar. Quan ja estàvem a punt de seure en un banc perquè  estaven tots tancats, n’hem trobat un d’obert i hem pogut fer la parada molt més còmodes.

A les 9:30 caminàvem amb pas ferm pel camí de ronda de Platja d’Aro a S’Agaró. A la platja ja hi començava a haver gent i el camí de ronda estava ple d’esportistes fent footing de bon matí. Nosaltres hem seguit caminant amb alguna parada puntual per fer-nos algunes fotografies.

La calor ha començat a apretar fort a partir de les 10:30. El camí se’ns ha començat a fer dur, i les pujades ja costaven més. Per sort havíem fet els deures i ja estàvem travessant la pineda que separava S’Agaró de Sant Feliu de Guíxols. Així doncs, pocs minuts abans de les dotze ja havíem acabat l’etapa i sèiem en una terrassa davant del passeig marítim de Sant Feliu: Una orxata i una clara. Estàvem d’allò més contents.

Durant el dia ens hem dedicat a descansar. Tot i això, estem rebentats, la Sònia ja és a dormir i jo estic escrivint les últimes línies d’aquest post. Demà ens toca tornar-nos a aixecar a les cinc. Potser el que havíem d’apendre d’aquesta calor és que si volem ser uns bons caminants és que les etapes s’han de començar tant bon punt surt el sol. Fins demà.

PD: Gràcies pels vostres comentaris sobre les fotos, fruit d’això, des d’avui publicarem més fotografies on també hi sortim nosaltres.